José María Ferrero Pastor (Ontinyent, 1926 – 1987)

Figura fonamental de la música valenciana del segle XX. Compositor, director i pedagog musical, el seu llegat ha transformat la música per a les festes de Moros i Cristians.

José María Ferrero Pastor va nàixer a Ontinyent (València) el 21 de desembre de 1926. Fill d’un músic aficionat —propietari d’un negoci familiar i trompista en la banda de la Unió Musical— del qual va rebre l’afició per la música i les seues primeres nocions de solfeig.

Formació musical

Als nou anys va iniciar formalment els estudis musicals assistint a les classes de solfeig impartides en la Unió Musical pel professor Sr. Benito Rodrigues. Prompte va destacar per les seues qualitats musicals i va començar la seua formació instrumental amb la trompa alta, encara que la seua vocació inicial va ser la de trompetista. Les circumstàncies de l’època i les necessitats de la banda el van fer canviar d’instrument i es va incorporar en 1940 a la plantilla de la banda —llavors denominada FET i de les JONS—, primer amb la trompa alta i posteriorment com a trompista, instrument que arribaria a dominar amb plenitud.

Va ampliar els estudis teòrics sota la direcció de Sr. Miguel Asensi, director de la banda en aquells anys, i més tard sota la tutela del Rev. P. Vicente Pérez-Jorge, que es convertiria en el seu autèntic mestre i mentor musical. Amb ell va estudiar piano, harmonia, contrapunt i composició. Va convalidar els estudis de composició i instrumentació en els conservatoris de València i Sevilla, on va obtenir un excel·lent com a qualificació final.

Inicis en la composició, la direcció i l’ensenyament musical

En 1945 va preparar oposicions per a trompa en la Banda de l’Acadèmia General de l’Aire de San Javier. No obstant això, tant el seu pare com el seu mestre Pérez-Jorge el van convéncer perquè orientara el seu futur cap a la direcció i la docència musical al seu poble natal, un objectiu que encaixava plenament amb el profund sentiment localista de Ferrero.

Eixe mateix any, amb tan sols 19 anys, va compondre el seu primer pasdoble, Onteniente, obra que anticipava el vincle tan fort que mantindria sempre amb la seua ciutat. En 1946 va compondre el vals Tonín, dedicat al seu primer nebot.

En 1947 va ser destinat a València per a realitzar el servei militar. Durant aquest període, amb el suport del Sr. Ramón Corell, director de la Banda Unió Artística Musical, va assistir de manera habitual als assajos de l’Orquestra Municipal de València, amb la qual va adquirir les primeres experiències en l’àmbit de la direcció. En aquests anys va compondre els pasdobles Morell Seguí, dedicat als seus pares, i Ricofran, dedicat als seus tres millors amics del servei militar.

Quan va tornar a Ontinyent es va incorporar com a auxiliar de la banda per a impartir classes de solfeig als educands, una labor que considerava fonamental i que marcaria definitivament la seua vocació pedagògica. Va rebutjar ofertes per a dirigir bandes d’altres poblacions, bolcant tot el seu esforç en la societat musical de la seua localitat.

La formació musical dels futurs músics va ser sempre una de les seues màximes prioritats. Des de molt prompte va lluitar per aconseguir, amb el suport de les autoritats locals, un espai digne per al desenvolupament de l’ensenyament musical, una inquietud que mantindrà fins al final de la seua vida.

La consolidació com a compositor i l’èxit de Chimo

La dècada de 1960 va suposar l’època daurada en la trajectòria de José María Ferrero, tant com a director com a compositor. En 1960 va compondre tres pasdobles i una marxa mora. Destaca el pasdoble Daniel Juan, escrit la nit de la defunció del seu fill, d’uns mesos de vida, a causa d’una malaltia.

No obstant això, el punt culminant de la seua carrera va arribar en 1964 amb la composició de la marxa mora Chimo, que va aconseguir un èxit immediat i durador i es va convertir en l’autèntic himne de la festa de Moros i Cristians. La interpretació a l’uníson per les diverses bandes participants en nombrosos actes festers l’ha consagrada com una de les obres més emblemàtiques i interpretades del repertori fester.

Durant aquesta dècada va obtindre els següents reconeixements: el primer premi en el Festival de Música Festera d’Alcoi en 1961 amb la marxa mora El Berberisch; en 1965, amb  El Kábila  i en 1971, amb Bon Capitá . En 1966 va obtindre el segon premi amb la marxa cristiana Bonus Christianus.

Especial rellevància va tindre el premi de 1965, concedit per votació popular: dels 931 vots emesos, 910 van ser a favor del Kábila, reflex de la seua extraordinària connexió amb el públic.

Gravacions i difusió de la música festera

Va ser pioner en la gravació de música per a Moros i Cristians. En 1960 va editar el seu primer single, gravat a Madrid per una banda de concert dirigida pel mestre Ricardo Vidal, dedicat exclusivament a marxes mores. En 1961 va publicar un segon single amb pasdobles i marxes mores.

En 1970 va gravar l’LP Els moros i cristians del mestre Ferrero, que incloïa, entre altres obres, la marxa mora Chimo. Aquesta discografia es va completar en 1984 amb un segon LP i el single Protagonistes de la festa.

Compromís fester i labor altruista

Es va implicar profundament en el món fester. Va ser fundador de la comparsa Mossàrabs en 1948 i de la comparsa Saudites en 1966. Va defensar sempre la dignificació de la música festera i del músic intèrpret. La seua dedicació a la música, tant en l’àmbit creatiu com docent, va ser completament altruista.

Va compaginar la seua vida musical amb un xicotet negoci de fabricació i distribució de begudes gasoses; la família, el seu poble natal (Ontinyent), que sempre portava per bandera, i especialment a les seues festes. Per això va ser una persona molt considerada entre els sectors socials en els quals es movia i li va valdre en 1967 la concessió de la medalla al mèrit fester per part de la Societat de Festers d’Ontinyent.

Prova del seu altruisme també va ser el fet que per la composició del pasdoble Cervezas El Turia aconseguira que la citada marca pagara els uniformes nous de la banda en lloc de percebre cap quantitat per aquest pasdoble.

Últims anys i llegat

En la dècada de 1970, en la seua plenitud musical i humana, amb l’impuls del seu mestre Pérez-Jorge va veure complit un dels seus grans somnis: la inauguració en 1975 del centre musical —posteriorment Conservatori Professional— José Melchor Gomis, que va obrir l’accés a l’ensenyament musical reglat a tota la comarca.

En 1972 estrena la seua obra mestra, el poema simfònic Els Morocristians d’Ontinyent, en el qual recrea la conquesta i reconquesta de la vila. De nou tenim al José Mª Ferrero estudiós, avantguardista, ja que va ser precursor a explorar aquest estil musical amb temàtica festera.

Durant aquests anys va obtindre nous guardons: el primer premi de composició Caixa del Sud-est a Alacant (1974) amb la marxa mora Marroquíes de Petrer i diversos segons premis a Alcoi amb el pasdoble Impossibles, en 1976, i la marxa cristiana Apóstol Poeta, en 1978.

El seu esperit innovador el va fer compondre la marxa mora Ovana per a l’ I Congrés Nacional de la Festa de Moros i Cristians (Villena, 1974), obra que trencava amb els esquemes harmònics tradicionals del gènere.

En 1976 es va incorporar a la junta de la UNDEF com a vocal i assessor musical. Va ser un dels organitzadors del Primer Centenari de la Música Festera (1982) i promotor i organitzador de l’    II Congrés Nacional de la Festa de Moros i Cristians, celebrat a Ontinyent en 1985 i del qual va ser vicepresident.

Per a aquest segon congrés es va organitzar un concert de gala interpretat per la Banda Municipal de València, en el qual es van estrenar cinc composicions simfòniques i un pasdoble, totes elles amb temes basats en la festa de moros i cristians. Aquestes obres van ser compostes per compositors de la talla de Bernardo Adam Ferrero, Luis Blanes, Rafael Talens, Rafael Alcaraz i Bernabé Sanchis, també José Mª Ferrero hi va estrenar el seu segon poema simfònic Fantasia Muladiana.

L’agost de 1982 va estrenar la marxa fúnebre Cristo de la Agonía, dedicada al patró dels Moros i Cristians d’Ontinyent.

Defunció i reconeixements pòstums

José María Ferrero va morir el 26 de juliol de 1987 en un accident de trànsit. Després de la mort, són incomptables els homenatges i reconeixements que ha rebut al llarg dels anys i que són testimoniatge del seu impacte inesborrable. En donen testimoniatge, entre altres: la Insígnia d’Or de la Societat de Festers (1987), el nomenament de Fill Predilecte d’Ontinyent (1987), el títol de Fester d’Honor amb Insígnia d’Or de la UNDEF (1988), la Medalla d’Or de la Diputació d’Alacant (1988), nomenament de la marxa mora Chimo com a Himne Oficial de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent (2014) i el nomenament d’Insigne de la Música Valenciana a títol pòstum, per l’Acadèmia de la Música Valenciana (2015).

La Societat Unió Artística Musical, a la qual va dedicar tota la seua vida, el va nomenar Director d’Honor amb Insígnia d’Or i va donar el seu nom a la seua Escola de Música “Mestre Ferrero”, perpetuant així el seu llegat musical i humà.