CHIMO, La Marxa Mora
Entre la Música i la Festa
Ontinyent, 27 d’agost de 1964. És la nit dels Alardos, l’avantsala de la Festa. La comparsa de Kábilas està sopant al pati del desaparegut “Hostal El Sol”.
Un grup de músics entra amb José María Ferrero al capdavant. Després d’unes paraules dirigides al Sr. Joaquín Sanz Aura la música comença a sonar.
La resta de festers que estaven sopant, aliens al que esdevenia, alcen el cap i escolten. Als pocs acords tota la comparsa estava formada al voltant del pati, amb Chimo Sanz exercint magistralment de cap d’esquadra. Havia nascut un mite.
El Sr. Joaquín Sanz era un personatge emblemàtic de la Festa. Nascut a Alcoi, residia a Ontinyent des de 1918. Tenia a Alcoi com a filà genuïna als Marrakesch i a Ontinyent pertanyia als Kábilas.
Per a la festa, per al treball, per a la relació humana, Sr. Joaquín era un geni. José María sentia una autèntica admiració per ell.
L’encàrrec de la marxa va ser idea de dos joves kábilas, amics del Mestre: Carlos Cerdà i Paco Martínez, per a commemorar les bodes d’or com a fester de Sr. Joaquín Sanz.
Van visitar a José María 11 dies abans de la nit dels Alardos. Li van fer l’encàrrec, volien una marxa mora. José María mai va acceptar encàrrecs, però el cas de Sr. Joaquín era distint. Estava obligat.
Des d’aquella nit en la qual va nàixer Chimo, la marxa es va divulgar dia a dia fins a convertir-se en la peça més interpretada de tota la música festera.
És la marxa per antonomàsia, la marxa que identifica a tota la geografia dels Moros i Cristians, i especialment a la ciutat natal del Mestre Ferrero, a Ontinyent.
La introducció d’aquesta marxa mora a càrrec de les tubes solament acompanyades pels timbals, a més de ser un recurs poc habitual, li confereix un cert aire de misteri. Els brillants passatges dels metalls, amb una secció central en la qual dialoguen trompetes i trombons, s’intercalen amb senzilles melodies de les fustes, de no molta dificultat tècnica per a l’intèrpret, però sí de gran facilitat per a ser recordades i taral·larejades per l’oient, la qual cosa fa a Chimo summament atractiva per al fester que l’està desfilant.
L’agost de 1987, any de la mort de José María Ferrero, després de l’entrada de les bandes de música d’Ontinyent, dirigides pel seu fill Daniel J. Ferrero Silvage, de manera conjunta van interpretar la marxa mora Chimo com a homenatge al Mestre. Després d’un parèntesi d’un any, en 1989, es va tornar a interpretar com a commemoració del XXV aniversari de la marxa i va quedar consolidat com un acte oficial de les festes d’Ontinyent, d’una banda, com a record a la figura de l’autor, però sobretot com un reconeixement a la música festera i a les bandes de música.
Chimo és l’obra mestra de Ferrero; i no per la seua qualitat tècnica, sinó per una cosa més important: per ser la marxa que més fidelment i d’una forma magistral reflecteix tot l’ambient i el món dels Moros i Cristians, fent que tant el seu nom, i, cosa que és més important, la seua obra, hagen adquirit unes dimensions que la fan imprescindible en la música per a la festa.
La popularitat de Chimo ho ha desbordat tot. La gent quan demana Chimo està demanant “Festa”.
L’any 2014 la Societat de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent declara la marxa mora Chimo himne oficial de les seues festes.
Un grup de músics entra amb José María Ferrero al capdavant. Després d’unes paraules dirigides al Sr. Joaquín Sanz Aura la música comença a sonar.
La resta de festers que estaven sopant, aliens al que esdevenia, alcen el cap i escolten. Als pocs acords tota la comparsa estava formada al voltant del pati, amb Chimo Sanz exercint magistralment de cap d’esquadra. Havia nascut un mite.
El Sr. Joaquín Sanz era un personatge emblemàtic de la Festa. Nascut a Alcoi, residia a Ontinyent des de 1918. Tenia a Alcoi com a filà genuïna als Marrakesch i a Ontinyent pertanyia als Kábilas.
Per a la festa, per al treball, per a la relació humana, Sr. Joaquín era un geni. José María sentia una autèntica admiració per ell.
L’encàrrec de la marxa va ser idea de dos joves kábilas, amics del Mestre: Carlos Cerdà i Paco Martínez, per a commemorar les bodes d’or com a fester de Sr. Joaquín Sanz.
Van visitar a José María 11 dies abans de la nit dels Alardos. Li van fer l’encàrrec, volien una marxa mora. José María mai va acceptar encàrrecs, però el cas de Sr. Joaquín era distint. Estava obligat.
Des d’aquella nit en la qual va nàixer Chimo, la marxa es va divulgar dia a dia fins a convertir-se en la peça més interpretada de tota la música festera.
És la marxa per antonomàsia, la marxa que identifica a tota la geografia dels Moros i Cristians, i especialment a la ciutat natal del Mestre Ferrero, a Ontinyent.
La introducció d’aquesta marxa mora a càrrec de les tubes solament acompanyades pels timbals, a més de ser un recurs poc habitual, li confereix un cert aire de misteri. Els brillants passatges dels metalls, amb una secció central en la qual dialoguen trompetes i trombons, s’intercalen amb senzilles melodies de les fustes, de no molta dificultat tècnica per a l’intèrpret, però sí de gran facilitat per a ser recordades i taral·larejades per l’oient, la qual cosa fa a Chimo summament atractiva per al fester que l’està desfilant.
L’agost de 1987, any de la mort de José María Ferrero, després de l’entrada de les bandes de música d’Ontinyent, dirigides pel seu fill Daniel J. Ferrero Silvage, de manera conjunta van interpretar la marxa mora Chimo com a homenatge al Mestre. Després d’un parèntesi d’un any, en 1989, es va tornar a interpretar com a commemoració del XXV aniversari de la marxa i va quedar consolidat com un acte oficial de les festes d’Ontinyent, d’una banda, com a record a la figura de l’autor, però sobretot com un reconeixement a la música festera i a les bandes de música.
Chimo és l’obra mestra de Ferrero; i no per la seua qualitat tècnica, sinó per una cosa més important: per ser la marxa que més fidelment i d’una forma magistral reflecteix tot l’ambient i el món dels Moros i Cristians, fent que tant el seu nom, i, cosa que és més important, la seua obra, hagen adquirit unes dimensions que la fan imprescindible en la música per a la festa.
La popularitat de Chimo ho ha desbordat tot. La gent quan demana Chimo està demanant “Festa”.
L’any 2014 la Societat de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent declara la marxa mora Chimo himne oficial de les seues festes.
