Es tracta d’una breu peça de joventut composta per a un xicotet conjunt instrumental, i que Jose María Ferrero va dedicar al primer dels seus nebots.

En la dècada dels anys 50 Jose María Ferrero es trobava molt vinculat a les activitats culturals que s’organitzaven en el Patronat de la Joventut Obrera d’Ontinyent i va participar en el muntatge de nombroses sarsueles.

En 1958 va compondre El romance del molino, sarsuela en dos actes, sobre un text de Jose María Ortolá.

Estrenada el 17 de desembre de 1972 per la Unió Artística Musical d’Ontinyent, i interpretada de nou a petició popular per l’èxit obtingut en la seua estrena, el 14 de gener de 1973, Els morocristians d’Ontinyent va ser la primera obra de tall simfònic inspirat en allò que les festes de Moros i Cristians representen en si, és a dir, la conquesta àrab d’una vila i la posterior reconquesta pels exèrcits cristians.

En aquest poema l’autor va prendre com a argument literari la reconquesta de la vila d’Ontinyent pels tres exèrcits cristians que la van tindre assetjada:

“En l’obra s’aprecien dues parts ben diferenciades: en la primera s’observen diferents aspectes de l’ocupació àrab d’Ontinyent, que introdueixen el tema principal després d’un breu pròleg de l’oboé, el corn anglés, que és contestat per un diàleg entre l’oboé i el fagot. Representa els dubtes del xeic àrab davant la imminent pressió cristiana. El tema inicial dau pel corn reincideix al llarg de l’obra. Gradualment, es crea un clima de tensió expressat per un crescendo que és trencat, dins ja d’uns festejos populars, per dues danses: la primera és la dansa de les espases, que es desenvolupa dins d’un aire viu, alegre, festiu, per a desembocar, amb el tema inicial de fons, en la dansa de les esclaves. El tema ara desenvolupat és una paràfrasi de l’inicial, concloent en tocs o crits d’alerta de les trompes de l’exèrcit cristià acampat al voltant de la vila; s’observa en aquests compassos la preocupació àrab per la pròxima lluita. Aquestes crides de les trompes deixen pas a la segona part del poema, que s’inicia amb les consignes dels tres exèrcits, que segons la història van reconquerir Ontinyent. Anàlegs tocs del metall en tímbrica i altura diferents s’alternen en les seues crides d’avanç cap a la vila, que desemboquen en una forta lluita, la duresa de la qual insinua el ritme sec dels baixos, interrompuda momentàniament, com si d’un alto el foc es tractara, pel cant de nou del corn anglés que recorda la melodia inicial i principal del poema, per a tornar de nou a la lluita amb una repetició del que s’ha exposat anteriorment. Progressivament, s’arriba a un pianissimo que enllaça amb els tres himnes de la vila fragmentats que, associats a un volteig de campanes, celebra la reconquesta cristiana de la fortalesa; el poema conclou amb uns fragments característics dels himnes.”

En 1975, per a la realització dels exàmens finals de carrera de composició, realitzats en el conservatori superior de Sevilla, va compondre un Madrigal per a banda i cors i un Esbós simfònic, del qual posteriorment realitzaria un arranjament per a quintet de vent.

En 1975, per a la realització dels exàmens finals de carrera de composició, realitzats en el conservatori superior de Sevilla, va compondre un Madrigal per a banda i cors i un Esbós simfònic, del qual posteriorment realitzaria un arranjament per a quintet de vent.

A principis dels anys huitanta es va formar a la Vall d’Albaida el quintet de vent La Vall, format per cinc joves músics d’aquesta comarca: Jordi Soler (oboé), Paco Oviedo (flauta), Juanjo Borrás (clarinet), Vicente Mascarell (fagot) i Daniel Ferrero (trompa), aquest últim, fill de José María Ferrero.

José María Ferrero va realitzar per a aquest grup de cambra una transcripció del seu Esbós simfònic compost en 1975. L’obra té dos moviments: una primera part Andante a manera d’introducció i una segona Allegro moderato clàssica i molt imitativa.

L’única marxa de processó de José María Ferrero està dedicada al Crist de l’Agonia, patró d’Ontinyent, i en honor al qual se celebren les festes de Moros i Cristians. Està escrita per a acompanyar el Morenet, com popularment se’l coneix a Ontinyent, en les desfilades processionals de les festes.

Obra composta per encàrrec del II Congrés nacional de les festes de Moros i Cristians que es va celebrar a Ontinyent en 1985; va ser estrenada per la banda municipal de València sota la direcció del mestre Adam Ferrero en el concert de gala d’aquest congrés celebrat el 13 de setembre.

L’autor pren el nom dels muladís (cristians convertits a l’Islam i que convivien amb els musulmans):

“Està inspirada en un dia de festa dels muladís a Ontinyent. He intentat reflectir en aquesta obra unes danses àrabs amb un andante religiós en la part central, i en la reexposició acabe amb un coral en el qual empre tots els temes exposats en l’obra i amb ritme de marxa mora ja conegut”.