José María Ferrero va començar la seua carrera com a compositor amb 19 anys, en 1945, amb aquest pasdoble titulat Onteniente, que va ser estrenat per la banda Unió Musical el 8 de desembre en el concert que la banda oferia per motiu de la celebració de la Immaculada Concepció, patrona d’Ontinyent.

En 1948 va compondre, durant la seua estada a València per a realitzar el servei militar, el pasdoble-marxa Morell-Seguí dedicat als seus pares. El títol correspon als segons cognoms d’aquests i va ser estrenat el 18 de juliol d’eixe mateix any.

Aquest pasdoble, compost en 1948, el va dedicar als seus amics més pròxims, que realitzaven el servei militar amb ell a València. El seu títol, Ricofran, és un acrònim dels seus cognoms: Rico, Colomer i Francés. Va ser estrenat el 8 de desembre de 1948 dins del cicle de concerts que la banda realitzava amb motiu de la festa de la patrona local.

Durant el període de servei militar va compondre, conjuntament amb el seu amic Juan Jover Fullana, músic de Muro, organista i director durant molts anys de la banda d’Agres, el pasdoble Montcabrer. Va ser estrenat per la banda Unió Musical de Muro, a la qual està dedicat.

Aquest pasdoble va ser compost en 1949 al seu retorn del servei militar, quan es va incorporar com a auxiliar en la banda d’Ontinyent, impartint classes de solfeig als educands, prèviament a fer-se càrrec de la direcció de la banda en 1950.

Tomás Pascual està dedicat a la família de Muro que acollia a José Mª Ferrero quan anava amb la banda d’Ontinyent a les seues festes de Moros i Cristians. El títol del pasdoble correspon als cognoms del matrimoni format per José Tomás i Milagros Pascual. Va ser estrenat per la banda Unió Musical de Muro.

José Mª Belda, persona amb qui tenia una gran amistat,  Ferrero li va dedicar aquest pasdoble, que va estrenar la banda d’Ontinyent en el concert del dia de la Immaculada d’eixe any.

L’any 1960, fonamentalment amb motiu de la celebració del primer centenari de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, va ser el més prolífic de l’autor amb tres pasdobles i una marxa mora.

El pasdoble Reina de fiestas 1960 és un d’ells, i està dedicat a Mª Amor Tortosa, primera de les 32 regines de festes que fins a 1991 van tindre les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Aquest pasdoble es va utilitzar al llarg de tots eixos anys per a acompanyar a les regines amb les seues corts d’honor als actes de festes i per a desfilar en l’Entrada. José María Ferrero va incloure aquest pasdoble i el pasdoble Daniel Juan al costat de les marxes mores El Berberisch i UMDA en el segon single que va gravar en 1961.

L’any 1960 va ser el més prolífic de l’autor amb tres pasdobles i una marxa mora.

El pasdoble Primer centenario és un d’ells, dedicat al seu poble amb motiu del primer centenari de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Va ser estrenat davant l’ajuntament amb la presència de les autoritats locals el 8 de desembre.

El pasdoble Daniel Juan és un dels tres pasdobles compostos en 1960. El va compondre el mes de juliol en record del seu fill nascut i mort eixe mateix any.

És un gran pasdoble dianer. Més que el seu caràcter brillant el que hi destaca és un segell de melodia sentimental que l’autor va imprimir posant en ell tot l’afecte d’un sentiment íntim i particular.

José María Ferrero va incloure aquest pasdoble i el pasdoble Reina de fiestas 1960 al costat de les marxes mores El Berberisch i UMDA en el segon single que va gravar en 1961.

En 1966 va compondre el pasdoble El Nostre, dedicat als músics de la Unió Artística Musical d’Ontinyent, banda que José María Ferrero va dirigir des de 1950 fins a la seua mort en 1987.

El Nostre juntament amb Daniel Juan i Brisas del Clariano són els tres pasdobles clàssics dianers del Mestre Ferrero.

El Ministeri de Marina va convocar un concurs de marxes militars amb la finalitat d’instituir la guanyadora com a himne d’aquest. José María Ferrero va presentar una marxa sota el lema La mar, però el premi va ser declarat desert i la marxa va ser adquirida per una marca de cerveses, passant a denominar-se Cervezas el Turia.

En 1969 va compondre el pasdoble Brisas del Clariano, un dels pocs que no presenten dedicatòria.

Dins de les festes de Moros i Cristians el pasdoble dianer “sentat” té una gran influència, i aquesta composició ofereix totes les característiques pròpies d’aquest gènere.

En 1971 va compondre el pasdoble dedicat a la promoció de Camareres de la Puríssima de l’any 1970, entre les quals es trobava la seua esposa, titulat CADELAVIR 70 (CAmareras DE LA VIRgen). Va ser estrenat en el concert que la Unió Artística Musical va fer el 28 de febrer d’eixe mateix any.
Aquest pasdoble s’ha interpretat sempre a Ontinyent per a acompanyar a les Camareres de laMare de Déu als actes de les festes de la Puríssima.

“Això és impossible!”, va ser la frase més sentida aquella vesprada d’estiu en què uns amics del Mestre, que pertanyien a la comparsa Berberiscos, van anar a ajudar-lo a pujar un piano fins a les golfes de sa casa, quan van veure el buit pel qual aquest havia de ser introduït. L’esforç d’aquells amics (el Pando, Manchono, Mollá, el Sosio, Pepe Serna, Donat, Rata-plam, Manolo Gisbert, Gonzalo Gandía) bé va valdre que uns anys després el primer pasdoble que va compondre José María Ferrero fora dedicat a ells. El títol triat Impossibles seria triat posteriorment per ells per a posar el nom a la seua esquadra.

Aquest pasdoble va obtindre el segon premi en el concurs de composició de música festera d’Alcoi el 25 d’octubre de 1976.

Una de les dues obres compostes en 1982 va ser el pasdoble Berenguers, dedicat a la comparsa del mateix nom d’Agullent amb motiu de les seues bodes de plata, i va ser estrenat per l’Agrupació Musical d’Agullent en un concert celebrat el 5 de setembre d’aquell any.
Els contrapunts s’inspiren en l’Himne d’Agullent, l’autor del qual és el P. Pérez-Jorge.

Els seus dos íntims amics, membres de la UNDEF, Luis Serna i Hipòlit Navarro, després d’haver escoltat la marxa fúnebre Cristo de la Agonía, composta en 1982, sempre li sol·licitaven que els componguera una a ells per al dia del seu funeral. El Mestre va complir l’encàrrec, però amb una variació: els el va dedicar a ells i a les seues respectives esposes Dos Parelles. José María Ferrero va voler enaltir a aquests quatre personatges, “dos parelles”, que portaven l’estendard fester allà per on anaven, dedicant-los un bell pasdoble que es va estrenar com a bis en el concert de Santa Cecília celebrat el 27 de novembre de 1983.

José Donat era el president de la Societat Unió Artística Musical en 1984, banda a la qual havia pertangut com a músic en la seua època juvenil al costat del compositor. Al seu torn, al costat d’Antonio Lacueva, entre altres, havien fundat anys arrere la comparsa Mudéjares d’Ontinyent. Aquesta amistat i la relació que van mantindre banda i comparsa durant eixos anys van fer al Mestre compondre en 1984 un pasdoble dedicat al president, titulat Pepe Brusa, així com una marxa mora a la comparsa, que va titular Mudéjares de Onteniente.

En 1985 va compondre el pasdoble Recuerdo al pasado, amb la intenció de presentar-lo a concurs, però no va arribar a temps. En aquest pasdoble tractava d’arreplegar estils antics de pasdoble “sentat”. El va estrenar en el concert del Mig Any celebrat el febrer de 1986. Posteriorment, com una premonició, el va tornar a triar com a pasdoble per a la quae seria la seua última Entrada de Bandes de música en les festes de Moros i Cristians de 1986.

La seua última composició va ser el pasdoble María Ortega que, amb la Fantasia Muladiana, van ser les úniques obres que va realitzar per encàrrec. Està dedicat la fallera major infantil de la falla Menéndez Pelayo–Avenida Catalunya de València en 1987.