1951 va ser l’any en què José María Ferrero va compondre la seua primera marxa mora titulada Mozárabe Revert, dedicada a Rafael Revert, fester de reconegut prestigi i que eixe any ostentava el càrrec de Primer Tro en la comparsa, a la qual pertanyia el Mestre.

Aquesta va ser una de les quatre marxes mores que José María Ferrero va triar per a la gravació del primer single de música festera realitzat en 1960, al costat de les marxes Mozárabe 1960, Reige i Selarsejaria.

En 1954 va dedicar la seua segona marxa mora a la seua promesa i a la seua família, utilitzant per al títol un acrònim una miqueta complicat amb les últimes síl·labes dels noms de tots els membres d’aquesta: Selarsejaria (joSÉ piLAR joSÉ maruJA maRÍA). Aquesta marxa va ser estrenada en l’Entrada de Moros i Cristians d’Alcoi d’eixe mateix any. Tant aquesta marxa com Mozárabe Revert van gaudir de gran popularitat durant aquesta dècada, arribant fins i tot a donar-se la circumstància que en una mateixa entrada a Alcoi només s’interpretaren aquestes, la qual cosa va  establir la base per a la popularitat de l’autor.

Aquesta va ser una de les quatre marxes mores que José María Ferrero va triar per a la gravació del primer single de música festera realitzat en 1960, al costat de Mozárabes 1960, Reige i Mozárabe Revert.

En 1958 compon la marxa mora Reige dedicada al seu íntim amic Vicente Reig i que eixe any, icom va  ocórreguer amb Rafael Revert, ostentava el càrrec de Primer Tro de la comparsa Mossàrabs. Aquesta marxa es va estrenar durant les festes d’Alcoi d’eixe any.

Aquesta va ser una de les quatre marxes mores que José María Ferrero va triar per a la gravació del primer single de música festera realitzat en 1960, al costat de Mozárabes 1960, Mozárabe Revert i Selarsejaria.

Aquesta marxa, única obra composta en 1959, és sens dubte la marxa mora de José María Ferrero que menys repercussió ha tingut de les dèneu que va compondre al llarg de la seua vida.

L’any 1960, fonamentalment amb motiu de la celebració del primer centenari de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, va ser el més prolífic de l’autor amb tres pasdobles i una marxa mora.

La marxa mora Mossàrabs 1960 està dedicada a la que llavors era el seu comparsa i de la qual va ser fundador.

Aquesta va ser una de les quatre marxes mores que Jose María Ferrero va triar per a la gravació del primer single de música festera realitzat en 1960, al costat de les marxes Mozárabe Revert, Reige i Selarsejaria.

Jose Mª Ferrero es va criar en el si d’una família marcadament festera alhora que amant de la música, circumstància que va influir en el seu desenvolupament musical. El seu pare, Rafael Ferrero Morell, era músic de la banda (tocava la trompa com després faria el seu fill) i vivia profundament les festes des de la comparsa dels Moros Berberiscos, de la qual havia sigut fundador.

Jose María va compondre la marxa mora El Berberisch en 1961 dedicada al seu pare, i va ser la primera que va presentar a concurs i amb la qual va obtenir el primer premi en el certamen de composició d’Alcoi celebrat el 31 de març del mateix any.

Aquesta marxa va ser inclosa, al costat de la marxa mora UMDA i els pasdobles Daniel Juan i Reina de fiestas 1960 en el segon single que Ferrero va gravar en 1961.

La relació d’amistat que unia a Jose Mª Ferrero amb Sr. Antonio Mompean, director de la banda Unió Musical d‘Alcoi, el va fer dedicar-li a aquesta agrupació musical la marxa mora UMDA en 1961.

Aquesta marxa va ser inclosa, al costat de la marxa mora El Berberisch i els pasdobles Daniel Juan i Reina de fiestas 1960 en el segon single que Ferrero va gravar en 1961.

Dedicada a la filà alcoiana Marrakesch de la qual des de 1962 fins a 1982 va ser banda oficial en els actes de festes la Unió Artística Musical d’Ontinyent i amb la qual l’autor es trobava vinculat per llaços d’amistat.

Per a veure detalladament tota la història i característiques de l’obra per excel·lència del mestre Jose María Ferrero fes clic ací

El 18 de novembre de 1965 se li concedia el primer premi en l’II Festival de Música Festera d’Alcoi per la marxa mora El kábila, amb 910 dels 931 vots emesos. Una marxa dedicada a D. Francisco Martínez Abellán, que va ser president de la Societat de Festers entre els anys 1964 a 1967 a més d’amic personal de l’autor.

L’autor va pensar en principi en els festers i en l’auditori que hauria de jutjar-la, però, portat de la seua natural tendència, no va poder impedir que la composició isquera dels motles classicistes de la seua època i que la seua inspiració desbordara les línies dels límits tradicionals. L’harmonia i el perfecte ritme li donen el segell inconfusible d’aquesta marxa.

En 1968 va compondre la marxa mora Sauditas, dedicada a la comparsa amb el mateix nom i de la qual era fundador. Aquesta marxa va ser presentada a certamen sota el lema Rub Al Khalí.

En el seu afany d’aconseguir noves metes, va introduir una tècnica que va trencar un poc la línia tradicional del moment. La introducció és molt brillant amb els trombons com a pòrtic, i després el ritme creix fins a aconseguir un punt culminant i d’indubtable bellesa. Hi ha una diversitat de combinacions instrumentals que converteixen aquesta marxa en una interessant composició de línia molt atractiva i de suggestiva harmonia.

La marxa mora Bon capità està dedicada al capità del bàndol moro de la filà Marrakesch d’Alcoi de 1971, Sr. Roque Monllor, i va obtindre el primer premi en el certamen de composició celebrat el 21 d’octubre d’eixe mateix any.

El mateix Jose Mª Ferrero escriu:
“La Unió Artística Musical d’Ontinyent i també la meua persona ens trobàvem en deute amb D. Roque Monllor durant les festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 1971. El seu comportament cap a nosaltres va ser excel·lent. En cap moment es va produir motiu perquè poguera existir descontentament per part de nosaltres –cosa excepcional, ja que el desenvolupament d’aquests càrrecs durant les festes, sense ser produïts intencionadament, pot provocar exigències, retards, situacions molestes,…

Era molt difícil correspondre i agrair a aquesta persona les seues atencions cap a nosaltres. Aquest va ser el motiu que em va impulsar a dedicar-li la marxa mora Bon capità. Vaig pensar plasmar la seua gran personalitat sobre els pentagrames, però això no va ser possible, disposa la seua persona de massa virtuts per a reunir-les totes juntes en els espais i en les línies d’aquestos. No obstant això, la introducció i el tema principal de la marxa estan inspirades en la magnífica arrancà que es va fer en l’entrada d’aquell any, i també en el meravellós desenvolupament de la desfilada del capità durant tot el trajecte.”

En 1974 Jose Mª Ferrero va compondre dues marxes mores: Marroquíes de Petrel, dedicada a la comparsa del mateix nom i a la qual pertanyia el Sr. Hipòlit Navarro, amic i organitzador del I Congrés de la UNDEF, celebrat a Villena; i una segona titulada Ovana (antoniO lacueVA olciNA), dedicada al seu íntim amic Antonio Lacueva. Es donava la circumstància que a l’agost la Caja de Ahorros del Sureste convocava un premi de composició alhora que, durant la primera setmana de setembre, se celebrava el citat Congrés en el qual Jose Mª Ferrero col·laborava en l’organització en el seu apartat musical i en el qual s’estrenarien nou composicions festeres, entre elles una marxa mora seua. Ferrero dubtava entre quina presentar a cada esdeveniment, però va ser el seu mestre, el pare Pérez-Jorge, qui el va traure de dubtes convencent-lo que Ovana hauria d’estar en el concert de gala per tractar-se d’una obra totalment nova i amb un altre concepte de composició. El resultat va ser el primer premi amb Marroquíes de Petrel en el concurs de la Caja de Ahorros del Sureste, concedit per jurat tècnic sense interpretació, i l’admiració després de la interpretació de la banda municipal de Villena de la citada marxa Ovana. Per la seua banda, Marroquíes de Petrel va ser estrenada en públic el 15 de desembre d’eixe mateix any, interpretada per la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.

En la partitura Ferrero els dedica als Marroquíes: “Viure uns moments en un local dels Marroquíes de Petrel és com situar-se en l’Harem en un festival musulmà. Vaja doncs aquesta modesta composició perquè seguisquen sense parar els festivals amb harmonia i cordialitat”

En 1974 Jose Mª Ferrero va compondre dues marxes mores: Marroquíes de Petrel, dedicada a la comparsa del mateix nom i a la qual pertanyia Sr. Hipòlit Navarro, amic i organitzador del I Congrés de la UNDEF, celebrat a Villena; i una segona titulada Ovana (antoniO lacueVA olciNA), dedicada a Sr. Antonio Lacueva, president de la Societat de Festers entre els anys 1968 a 1971, pregoner de les festes de 1973 i 1979 i amic íntim de Jose María. Es donava la circumstància que a l’agost la Caja de Ahorros del Sureste convocava un premi de composició alhora que, durant la primera setmana de setembre, se celebrava el citat Congrés en el qual Jose Mª Ferrero col·laborava en l’organització en el seu apartat musical i en el qual s’anaven a estrenar nou composicions festeres, entre elles una marxa mora seua. Ferrero dubtava entre quina presentar a cada esdeveniment, però va ser el seu mestre, el pare Pérez-Jorge, qui el va traure de dubtes i el va convéncer que Ovana hauria d’estar en el concert de gala per tractar-se d’una obra totalment nova i amb un altre concepte de composició. Ferrero va rebre mostres d’admiració després de la interpretació d’Ovana per part de la banda municipal de Villena en el teatre Chapí.

Ovana va ser l’intent més seriós i important de Jose María Ferrero per a eixir de la rutina, de l’anquilosament, i buscar noves formes d’expressió musical de la festa. Aquesta marxa, amb la seua forma atonal, va trencar tot allò establit i es va distanciar d’allò popular.

En 1977 va compondre la marxa mora Muladíes.

Marxa mora de gran bellesa no sempre compresa pels neòfits. És una marxa guerrera, mora, espectacular i de rics matisos. La seua força i la seua indiscutible qualitat la fan molt acceptada pels autèntics festers i pels qui tenen un coneixement profund de l’autèntica música festera. Després d’Ovana, aquesta marxa representa un intent més de renovació sense arribar a graus de distanciament d’allò popular, que la facen poc apropiada per a desfilar, com va ocórrer amb l’anterior intent.

Jose Mª Ferrero va dedicar quasi tota la seua obra a diversos amics i personatges de la festa i tenia pendent un deute amb la família. Per això va compondre en 1980 una marxa mora dedicada als seus fills sota el títol Els Fesils, primeres síl·labes dels seus cognoms (FErrero SILvage). Va ser estrenada al novembre del mateix any en el concert de Santa Cecília.

En la línia d’Ovana o Muladíes, és una de les marxes de Ferrero en què va tractar d’evolucionar en les formes i utilitzar nous conceptes harmònics que isqueren dels motles clàssics.

El seu amic Francisco Martínez Abellán i el llavors president de la Societat de Festers d’Ontinyent, Vicente Gil, tots dos advocats, van introduir al Mestre Ferrero en un cercle d’amics format per advocats, notaris i registradors de la propietat, que tenien previst formar una comparsa o, almenys, una esquadra especial, que desfilaria en la veïna població de Llutxent. Després de diverses reunions i assajos, el 25 d’abril de 1981 l’esquadra especial va desfilar acompanyada per la banda d’Ontinyent, que estrenava per a l’ocasió la marxa mora titulada Els juristes, dedicada a una esquadra tan singular. Es tracta d’una marxa de gran força interpretativa i d’enormes vibracions, amb una percussió cadenciosa i uns alts i baixos espectaculars i pletòrics d’harmonia.

Dedicada a aquesta comparsa d’Ontinyent l’any de la seua capitania.

És una marxa de gran impacte que conjunta perfectament tots els ressorts: percussió, motius àrabs i forts espectaculars que fan de la marxa apropiada per a la desfilada festera.

En 1985 es va celebrar a Ontinyent el II Congrés Nacional de la festa de Moros i Cristians, del qual Jose Mª Ferrero va ser vicepresident. Una de les personalitats relacionades amb aquest esdeveniment va ser el Sr. Antonio García Miralles, en aquell moment president de les Corts Valencianes. Natural de Castalla, era fester Moro Blavet, alhora que admirador de l’obra del Mestre, la qual cosa li havia manifestat en diferents ocasions. Això va fer a Jose María Ferrero compondre i dedicar-li la marxa mora Rais Agamir. En llengua àrab “rais” es traduiria per “cap”, “el que mana”. “Agamir” que sona, però no és àrab, són les primeres síl·labes del nom i cognoms de Sr. Antonio Garcia Miralles. Va ser estrenada en el concert que va fer la Unió Artística Musical d’Ontinyent en el citat congrés el dia 12 de setembre de 1985.

Les seues harmonies, encara que no arriben a l’atonal, sí que són clarament modals. Empra una escala pentatònica repetida en tota la seua primera part amb una modulació que causa gran efecte a l’oïdor i sobretot a l’esquadra que desfila al seu ritme.

Aquesta va ser l’última marxa mora que compondria Jose Mª Ferrero.